Malalties dels elasmobranquis
La majoria som veterinaris d’animals domèstics i alguns d’animals exòtics. Però pocs tenim presents als animals salvatges en la nostre condició de veterinaris quan en realitat ells són l’essència del regne animal. Articles com el següent sobre taurons i ratjades són exemples que intenten canviar aquesta visió i fer-nos recordar la nostre profesió.
En aquest treball els autors revisen casos de malaltia en 1546 elasmobranquis representant 60 espècies diferents de taurons i ratjades. El resultat del treball revela que els processos infecciosos i inflamatoris, seguits pels trastorns nutricionals, traumàtics, cardiovasculars i tòxics són les patologies més freqüents en elasmobranquis. Les infeccions bacterianes solen manifestar-se en forma de septicèmia, dermatitis, branquitis i enteritis, i de forma semblant les infeccions fúngiques que a més produeixen hepatitis. Papilomavirus, herpesvirus i adenovirus es troben entre els processos vírics més habituals. Les parasitosis al seu torn estan representades per casos de nematodiasi, infeccions per ciliats, trematodiasi, coccidiosi, mixozoanosi, amebiasi, cestoidiasi i infeccions per flagel·lats. Processos infecciosos d’etiologia desconeguda inclouen casos d’enteritis, branquitis, encefalitis, dermatitis i pancreatitis. Finalment, les intoxicacions més habituals corresponen a casos de “toxic gill disease“, embòlia gasosa, i puntualment associades a fenbendazol, ammoníac, clor i cloramina. En funció del procés, algunes espècies estan sobrerepresentades.
A retrospective study of disease in elasmobranchs. Garner MM. Vet Pathol. 2013 50(3):377-389
Arxiu
