Síndrome MODAL

Síndrome MODAL (múscul / ull / dígit / aorta / pulmó) és el terme proposat per destacar que el tumors pulmonars en gats amb síndrome dígit-pulmonar felí (SDPF) no només metastatitzen als dígits. Tot i que el SDPF es va reconèixer en principi com una entitat carcaterizada per adenocarcinomes broncogènics subclínics que es manifestaven com a metàstasi en el teixit digital, ara se sap que alguns animals desenvolupen també tromboembolisme aòrtic (TEA), metàstasi vertebrals que provoquen dolor o mielopatia, metàstasi oculars i metàstasi musculars amb o sense afectació digital. En aquest treball restrospectiu, els autors presenten casos que inclouen la presentació clàssica del SDPF juntament amb altres exemples més críptics. El SDPF s’hauria sospitar en aquells gats amb TEA no cardiogènic i / o lesions digitals, i és impresicindible una exhaustiva palpació de la musculatura, examen de tots els dígits, un estudi radiològic del tòrax i un perfil bioquímic (CK) que descarti èmbols neoplàsics ocults en el teixit muscular.

Metastatic pulmonary carcinomas in cats (‘feline lung–digit syndrome’): further variations on a theme. JFMS Open Rep 3(1) 2017

Arxiu

logo web journal

Ostecondrosi

L’osteocondrosi és un trastorn de l’ossificació endocondral que en cavalls i porcs s’associa a una necrosi isquèmica del cartílag de creixement. Quan el cartílag necrosat es fragmenta dóna lloc a osteocondrosis dissecans. La condronecrosis té lloc majoritàriament a causa d’una neovascularització defectuosa de l’àrea d’ossificació o a una bacterièmia. Altres factors que poden estar involucrats són els traumatismes, vasculopaties, toxèmia i defectes congènits de l’elastina. En aquest article, els autors revisen de forma comparada el coneixement sobre aquesta patologia en cavalls, porcs, gossos i humans, especialment sobre les causes de l’alteració vascular que provoca la osteocondrosi.

An Update on the Pathogenesis of Osteochondrosis. Veterinary Pathology 2015 52(5)

Arxiu

logo web journal

Tòxics domèstics

Anticoagulants, herbicides, etilenglicol, alcaloids, etc … són alguns dels productes que ens vénen al cap davant d’una sospita d’intoxicació en petits animals. Però són estereotips, tòxics com a tals, als que moltes vegades els animals afectats no tenen accés. I per contra, rarament caiem en el compte que alguns dels productes que poden resultar tòxics en gossos i gats són tan comuns i a l’abast de les mascotes com poden ser alguns aliments humans. En aquest treball, els autors descriuen aquells aliments habituals a la llar que poden provocar intoxicació en petits animals, així com els seus principis actius, mecanismes d’acció i la simptomatologia associada.

Household Food items Toxic to Dogs and Cats. Frontiers in Veterinary Science. 2016 3, 26.

Arxiu

logo web journal

 

The worm turns

La coinfecció en ratolins per Schistosoma mansoni redueix la mortalitat induïda per Toxocari canis i preveu les lesions cerebrals associades a Plasmodium i, per contra, promou la replicació de Leishmania i aumenta la susceptibilitat a la tuberculosi. Tals interaccions són difícils de comprendre amb l’enfoc reduccionista dels “postulats de Koch”, que es van encunyar per determinar quan un organisme en particular podia ser considerat responsable de un estado de malaltia. El resultat de la infecció amb un organisme concret no sempre equival a la malaltia. A demés dels antecedents genètics, la intersecció de les influencies dels organismes que coinfecten (des de la microflora simbiòtica als patògens virulents) influencien el resultat de la infecció. I, degut a la seva capacitat per orquestar la inmunoregulació del hoste i les infeccions cròniques, els helmints proporcionen exemples del potencial de les co-infeccions en alterar el diagnòstic, el curs i el resultat dels processos de malaltia. Aquest article decriu com les infeccions per helmints inmunorregulen la resposta inflamatoria i les reaccions autoinmunitàries, i com modulen la patogenicitat, el curs y el resultat a la infecció concurrent amb altres patògens.

The Worm Turns: Trematodes Steering the Course of Co-infections. Vet Pathol 2014 51:328-340

Arxiu

logo web journal

 

Zooantroponosi

Mentre que les descripcions de patògens emergents que tenen el seu origen en animals i que acaben representant un risc de zoonosis són cada vegada més freqüents, no passa el mateix en el cas contrari. Malgrat l’increment actual en els contactes entre homes i animals (ramaderia, animals de companyia, invasió d’ecosistemes, desenvolupament antropogènic d’habitats, etc) hi ha poca informació bibliogràfica sobre les malalties transmeses per l’home als animals. Aquest treball representa un recull exhaustiu sobre totes les descripcions fins a la data actual de processos bacterians, vírics i parasitaris que han donat lloc a casos de zooantroponosi.

Reverse Zoonotic Disease Transmission (Zooanthroponosis): A Systemic Review of Seldom-Documented Human Biological Threats to Animals. Plos One. 2014; 9(2):e89055

Arxiu

logo web journal

Enteritis eosinofilica equina

La enteritis eosinofílica equina (EEE) és un trastorn digestiu infreqüent associat habitualment a una síndrome epiteliotrópica multisistèmica. Els animals afectats desenvolupen diarrea, pèrdua de pes i hipoalbuminèmia. L’etiologia és desconeguda encara que tradicionalment s’ha sospitat d’una reacció d’hipersensibilitat d’origen parasitari o un efecte paraneoplásic a través de IL5. En un treball retrospectiu a Anglaterra, els autors descriuen que un caràcter estacional (finals d’estiu i tardor) i una particular concentració geogràfica de casos podrien suggerir algun tipus de factor ambiental o de maneig com a responsables de la malaltia. Simultàniament, el treball també revela que els animals joves presenten major risc de desenvolupar EEE

Idiopathic Focal Eosinophilic Enteritis (IFEE), an Emerging Cause of Abdominal Pain in Horses: The Effect of Age, Time and Geographical Location on Risk. PloS One. 2014; 9(12):e112072

Arxiu

logo web journal

Peritonitis infecciosa felina

Els coronavirus felins (COV) poden presentar-se com 2 patotipus indistingibles morfológicament i serològica: el coronavirus entèric felí (FECV) i el virus de la peritonitis infecciosa felina (FIPV), aquest últim amb una major capacitat de replicació en monòcits que FECV. La peritonitis infecciosa felina (FIP) és una de les malalties mortals més freqüents en l’espècie felina i, tot i existir nombrosos estudis i abundant informació, la seva patogènia no està completament resolta. Aquest extens estudi de revisió descriu quines són les possibles vies que han donat lloc a l’evolució de FECV cap al patotipus FIPV, el paper que juguen els gats sans portadors de FECV, la capacitat de transmissió de tots dos virus, elements que influeixen en l’aparició de brots, les diferents presentacions clíniques, les lesions, la immunopatogènia, factors que influeixen en la mortalitat o supervivència a la infecció així com els diferents mètodes de diagnòstic

Feline Infectious Peritonitis: Still an Enigma ? Kipar A, Meli ML. Vet Pathol 2014, 51 505-526

Arxiu

logo web journal

Neoplasies contagioses

L’habilitat del sistema immunològic per distingir elements exògens és un dels factors que eviten el desenvolupament de tumors transmissibles. No obstant això, hi ha dos tumors que sí són contagiosos i ademés de forma natural: el tumor veneri transmissible en el gos (TVT) i la malaltia de tumors facials del diable de Tasmània (MTFD). En condicions normals, les cèl·lules efectores del sistema immunològic o els mateixos antígens generats per un tumor frenarien la transmissió de cèl·lules neoplàsiques. Però bé sigui a través de mutacions o bé generant tolerància immunològica, algunes neoplàsies han desenvolupat mecanismes que evadeixen la resposta del sistema immunitari. Aquesta revisió descriu aquest procés en el cas del TVT i la ETFD.

Immunology of naturally transmisible tumours. Siddle HV. Immunology. 2015. 114 (1): 11-20

Arxiu

logo web journal

c-Kit en mastocitomes felins

La majoria de mastocitomes a l’espècie felina són considerats neoplàsies de baixa agressivitat a diferència del que passa en gossos. Un percentatge variable d’aquestes lesions, però, es comporten com tumors malignes arribant a generar disseminació visceral a partir de lesions cutànies fins en un 22% de casos. Però exceptuant l’índex mitòtic, no hi ha consens sobre els criteris que permeten reconèixer aquest subgrup de tumors de major agressivitat.

Tenint en compte la vinculació que existeix a l’espècie canina entre les mutacions del gen (c-Kit) que codifica per al receptor tirosina quinasa en mastòcits i l’increment de la proliferació cel·lular i reducció de la taxa de supervivència, s’ha plantejat si la identificació d’aquesta alteració molecular permetria una millor interpretació dels mastocitomes en gats i reconèixer aquells tumors més agressius. Igual que en gossos, els gats també desenvolupen mutacions de c-Kit. Ara bé, mentre que la distribució de la proteïna està relacionada amb el comportament del tumor, l’alteració del proto-onogen no es correspon com succeeix en gossos amb el desenvolupament de la neoplàsia ni amb el pronòstic. Aquest treball discuteix el paper més dubtós que juguen les alteracions del receptor c-Kit en gats.

Prognostic significance of Kit receptor tyrosine kinase dysregulations in feline cutaneous mast cell tumors. Sabattini S. Vet Pathol. 2013. 50(5):797-805

Arxiu

logo web journal

Malalties dels elasmobranquis

La majoria som veterinaris d’animals domèstics i alguns d’animals exòtics. Però pocs tenim presents als animals salvatges en la nostre condició de veterinaris quan en realitat ells són l’essència del regne animal. Articles com el següent sobre taurons i ratjades són exemples que intenten canviar aquesta visió i fer-nos recordar la nostre profesió.

En aquest treball els autors revisen casos de malaltia en 1546 elasmobranquis representant 60 espècies diferents de taurons i ratjades. El resultat del treball revela que els processos infecciosos i inflamatoris, seguits pels trastorns nutricionals, traumàtics, cardiovasculars i tòxics són les patologies més freqüents en elasmobranquis. Les infeccions bacterianes solen manifestar-se en forma de septicèmia, dermatitis, branquitis i enteritis, i de forma semblant les infeccions fúngiques que a més produeixen hepatitis. Papilomavirus, herpesvirus i adenovirus es troben entre els processos vírics més habituals. Les parasitosis al seu torn estan representades per casos de nematodiasi, infeccions per ciliats, trematodiasi, coccidiosi, mixozoanosi, amebiasi, cestoidiasi i infeccions per flagel·lats. Processos infecciosos d’etiologia desconeguda inclouen casos d’enteritis, branquitis, encefalitis, dermatitis i pancreatitis. Finalment, les intoxicacions més habituals corresponen a casos de “toxic gill disease“, embòlia gasosa, i puntualment associades a fenbendazol, ammoníac, clor i cloramina. En funció del procés, algunes espècies estan sobrerepresentades.

A retrospective study of disease in elasmobranchs. Garner MM. Vet Pathol. 2013 50(3):377-389

Arxiu

logo web journal